La vil-la romana dels Munts (Altafulla, Tarragones) i Tarraco FRANCESC TARRATS BOU, JOSEP ANTON REMOLA VALLVERDU, JACINTO SANCHEZ GIL DE MONTES Introduccio Les darreres excavacions a la vil-la romana dels Munts (Altafulla, Tarragones) i l'analisi de les dades disponibles sobre intervencions anteriors nan permes tracar una seqtiencia evolutiva del conjunt d'edificacions que conformen aquesta complexa vil-la entre l'epoca d'August i la fi de l'Antiguitat Tardana.1 Una evolucio que mostra una especial vinculacio amb el comportament del centre urba de referenda, Tarraco. El jaciment s'esten, principalment, pel vessant occidental del Cap Roig, un turo de costa d'origen miocenic situat a uns 12 quilometres al nord-est de Tarraco i proper a la desembocadura del riu Gaia (Fig. 1). El pendent es projecta vers l'oest formant un repla regular delimitat per dues depressions encarades al mar i al corredor prelitoral. El nucli central de la vil-la dels Munts es va estendre pel repla i el vessant meridional d'aques- ta plataforma regular, entre la via Augusta i el mar. A una certa distancia d'aquest nucli es localitzen restes de diversa naturalesa, totes vinculades o relacionades amb alguna de les diferents fases d'ocupacio de la vil-la: cisternes i estructures annexes, de caracter probablement productiu, cap a Test; uns banys, a peu de platja, al sud; una pedrera, a Test, i una area d'enterraments -d'epoca tardana- cap a l'oest. 1. Tot i ser esmentat per LI. Pons d'Icart en el segle XVI, el jaciment arqueologic dels Munts no esta pre- sent en la bibliografia dels segles XVII-XIX. El descobriment d'uns mosaics a mitjan segle XX (1948) motiva una excavacio posterior, l'any 1953, a carrec de J. Sanchez Real i I. Valentines (Sanchez Real, 1971). L'activitat arqueologica no es repren fins a finals de la decada dels seixanta sota la direccio de RM. Berges, director del Museu Arqueologic de Tarragona (Berges, 1971 i 1977) el qual va fer campanyes d'excavacio en extensio que varen permetre procedir a una primera interpretacio estructural del conjunt. L'any 1995 s'inicia un nou projecte de recerca arqueologica que, sota la direccio de F. Tarrats, ha permes millorar substancial- ment el coneixement sobre la vil-la romana dels Munts (Tarrats et alii, 1998 i 2000). 214 F. Tarrats, J.A. Remola, J. Sanchez Figura 1. Planol de situacio en relacio amb Tarraco (en el requadre, planta sindptica de la vil-la). Els Munts i Tarraco en el segle I dC Amb les dades actualment disponibles, la primera vil-la s'estableix sobre aquest promontori en epoca augustal,2 i es mante en us -amb reformes i modificacions- fins a l'epoca flavia o l'inici del segle n (Fig. 2). Una vil-la de grans dimensions -emmasca- rada per les restes de la vil-la posterior- a la qual nomes podem atribuir, amb seguretat, les premses documentades sota l'extrem oriental del brag nord de Vambulatio i un dipo- sit localitzat en el sector de Yhortus (Fig. 3). No obstant aixo, a partir d'una observacio preliminar podem associar amb aquesta primera fase la premsa documentada en les excavacions de finals de la decada dels seixanta i inicis de la dels setanta del segle xx, situada a Test de les ja esmentades. Al costat oriental d'aquestes estructures es va loca- litzar un conjunt de dolia que va ser atribuit a la part rustica de la vil-la, sense mes pre- cisions (Berges, 1977, 35). 2. a mes de l'escas material recuperat en els nivells constructius, el conjunt de ceramiques de verms negre i tsi recuperat en el conjunt de la vil-la, malgrat que no es gaire nombros i no te context estratigrafic clar en la major part dels casos, es una provaprou clara de l'ocupacio en aquesta fase augustal (Tarrats, 2003). La vil-la romana dels Munts (Altafulla, Tarragones) i Tarraco 215 Figura 2. Planta esquemdtica de la vil-la altimperial (segle II - mitjan segle III dC). 216 F. Tarrats, J.A. Remola, J. Sanchez Figura 3. Vista des de I'oest de les premses de la vil-la del segle I dC documentades sota el corredor del brae nord de /'ambulatio. Al nord, a I'oest i al sud d'aquestes evidencies de la vil-la inicial es documenta la presencia de murs caracteritzats per una tecnica constructiva similar: pedres irregulars lligades amb argila i l'us esporadic del morter de calc (en les estructures de caracter hidraulic). Prenent com a indici aquesta caracteritzacio i —allf on es possible- l'eviden- cia estratigrafica, es pot intuir una edificacio de grans dimensions que s'esten des de la plataforma superior fins al posterior emplacament dels banys meridionals de la vil-la del segle ii. Les estructures i els ambits atribuits a aquest edifici tenen una funcio de carac- ter basicament productiu (premses, diposit i area d'emmagatzematge). De la pars urba- na, que probablement s'estenia per la plataforma superior, procedirien els fragments de pintura mural recuperats en els nivells d'amortitzacio de les premses que regularitzen l'espai per a la construccio de la vil-la d'inicis del segle n. Un model de vil-la orienta- da a la produccio derivada de l'explotacio de les terres de conreu de l'entorn, afavori- da per la seva situacio estrategica, entre la via Augusta i la costa. Conve assenyalar que aquest periode coincideix amb el moment de maxima produccio i difusio dels conteni- dors amforics destinats a l'exportacio del vi tarraconense, principalment les formes Pascual 1 i Dressel 2-4 Fou, precisament, en el periode entre Cesar i August quan va tenir Hoc una profun- da remodelacio del territori de Tarraco en relacio amb la fundacio colonial -presidida per P. Mucius Scaevola com a praefectus nomenat per Cesar (Ruiz de Arbulo, 2002)- i La vil-la romana dels Munts (Altafulla, Tarragones) i Tarraco 217 la reforma de la via Roma-Gades (via Augusta), principal eix viari de la regio i amb la qual es relacionen la remodelacio dels accessos a la ciutat i la construccio de l'arc de Bera, erigit per voluntat testamentaria de L. Licinius Sura i dedicat a August (Dupre, 1994), a finals del segle i aC. Un arc territorial relacionat amb una propietat (fundus) d'a- quest personatge que X. Dupre identifica amb elpraefectus de Celsa/Lepida l'any 39 aC. L'assentament de veterans va comportar una reordenacio del territori de la ciutat, que incideix en la construccio de les primeres vil-les de model italic com la del Moro (Torredembarra), datada en la segona meitat del segle i aC (Remola, 2003), i, d'acord amb el resultat de les darreres excavacions, la dels Munts (epoca augustal). La presencia d'August a Tarraco, per recuperar-se d'una malaltia (26-25 aC), degue contribuir decisivament al desenvolupament de la ciutat i del seu territori -per un breu periode, centre politic del mon roma- amb la seva promocio a capital de la pro- vincia Hispania citerior (o Tarraconensis) sorgida de la reforma administrativa empre- sa pel princeps. Al llarg del segle i dC, la ciutat experimenta una gradual expansio i monumentalitzacio que culmina en epoca flavia amb la construccio dels colossals recin- tes publics de la part alta (area de culte, placa de representacio i circ), relacionats amb la seu de l'assemblea de notables de la provmcia (concilium provinciae Hispaniae cite- rioris). Aquest gran projecte arquitectonic, juntament amb una reforma previa de la facana portuaria -a bastament documentada per la recerca arqueologica desplegada en aquest sector en els darrers anys-, formalitzen arquitectonicanient el paper destacat que Tarraco havia de desenvolupar en l'escenari politic de l'lmperi. Un projecte general i ambicios que, possiblement, es comenca a perfilar ja en epoca augustal amb la cons- truccio del teatre que presideix l'area portuaria de la ciutat i culmina a inicis del segle ii amb la construccio de l'amfiteatre. Els Munts i Tarraco en els segles ii i hi A inicis del segle n la vil-la es objecte d'una important reestructuracio arquitecto- nica. L'edifici resultant es mantindra vigent, tret d'algunes modificacions puntuals, fins al darrer quart del segle in quan un violent incendi n'afectara una bona part i en deter- minara l'abandonament. La vil-la que es construeix en aquest moment s'articula a partir d'un cos central, situat sobre la plataforma superior, connectat mitjancant una ambulatio porticada, en "L" -oberta, per un dels seus costats, a un gran jardf (hortus) i, per l'altre, a un seguit d'estances- a un edifici termal situat al sud del complex. Amb aquesta fase s'associen el mur de fons i els pilars del portic (profundament remodelats en un moment posterior) i les estances obertes al brae oriental de Vambulatio. Aquests ambits, amb paraments d'opus caementicium encofrat amb pilars de carreus embeguts, corresponien, almenys en la seva etapa final, a un gran triclinium amb una sala principal decorada amb set bro- lladors octogonals seguint la disposicio en "U" dels lecti. Les altres dues estances, de dimensions inferiors i accessibles des de la peca principal, podrien haver estat destina- des a acompanyants o a les activitats ludiques i complementaries (musica, dansa, etc.) associades als apats. La facana meridional del triclinium comptava tambe amb un curt tram de portic connectant perpendicularment amb el brae oriental de Vambulatio. 218 F. Tarrats, J.A. Remola, J. Sanchez Mes dificultats planteja la identificacio de les estructures corresponents a aquesta fase existents a la plataforma superior, nucli central de l'edificacio. La manca de docu- mentacio derivada de les excavacions arqueologiques dutes a terme en aquest sector en el decurs dels anys seixanta i setanta del segle xx impedeix plantejar atribucions que vagin mes enlla de les meres suposicions. No podem determinar, per tant, per ara, la correspondencia entre la vil-la d'aquest moment i el peristil que articula el nucli central del conjunt, tot i que es forca probable que la seva construccio correspongui a aquest moment i que guardi, doncs, una estreta relacio amb V ambulatio que vertebra el nou edifici. Tampoc tenim arguments solids per afirmar que es en aquest moment quan es construeixen la gran cisterna situada en el vessant septentrional (l'anomenat "diposit Castel")3 i el mur de tancament nord-occidental de la vil-la, mirant cap al nucli medie- val d'Altafulla. Tampoc no disposem de dades estratigrafiques per situar en aquest mateix moment la construccio del complex termal meridional. No obstant aixo, la clara relacio funcional entre Vambulatio porticada que comunica el nucli central de la vil-la i els banys indica que s'inscriuen en un mateix projecte. L'estructura constructiva (paraments A'opus cae- menticium encofrat i us esporadic de carreus de reforc) de la primera fase dels banys, de dimensions mes reduides, correspondria, doncs, a aquesta fase d'inicis del segle n. Entre inicis del segle n i mitjan aquest segle es produeix una potent reestructuracio que afecta amb especial intensitat el nucli central de la vil-la, i comporta, entre altres, la profunda modificacio del brae nord de Vambulatio: les darreres excavacions i anali- sis arquitectoniques fetes nan permes constatar la transformacio del portic inicial en criptoportic. Amb aquest motiu es tanquen els espais entre pilars i es rebaixa tant el nivell de circulacio del corredor com de l'area annexa, ocupada en la fase anterior per estances que ara son eliminades per tal d'obtenir una superffcie regular i semisoterrada que, per altra banda, suggereix la creacio d'un pis superior obert, des d'una cota mes alta, a Vhortus. El nou corredor, pavimentat amb mosaic, conserva, doncs, el mur de fons del portic de la fase anterior i el mateix portic, embegut, aixo si, en el nou mur de limit meridional del criptoportic resultant de les reformes. Pel que fa a l'area al nord del mur de fons del portic es construeixen un seguit dis- tances (cubicula) amb cambra i avantcambra accessibles des del corredor. Un d'aquests ambits va ser transformat en cisterna a mitjan segle n per mandat dels nous propietaris, C. Valerius Avitus i la seva muller Faustina. La cisterna subministrava aigua a una font situada al peu d'un frontal decorat amb la representacio d'Oceanos i una inscripcio pin- tada, en tabula ansata.4 Des d'aquesta font, a traves d'una canalitzacio soterrada, 1'ai- gua de la cisterna era conduida a una ampliacio -associable a una segona fase cons- 3. Unicament, la tecnica constructiva de la cisterna (paraments d'opus caementicium encofrat i pilars de carreus) permeten intuir que fou erigida en relacio a la vil-la d'inicis del segle II, tot i que no podem descar- tar en aquests moments una vinculacio amb la vil-la del segle I. A mitjan segle n o a la segona meitat d'aquest segle esta ja amortitzada per un potent abocador domestic (Otifia, 2005). 4. EX PRAECEPTO / AVITI ET [FAV]STINAE -N-N- / CISTERNA-[FA]CTA-LATA-P- / XII[I]-[LO]N[GA-P-XV]I[I]-ALTA-P-X- / C[A]PTI M [°°] °° CXXV. La vil-la romana dels Munts (Altafulla, Tarragones) i Tarraco 219 tructiva- dels banys meridionals, concretament fins al mmfeu-piscina frigidaria. El rebaix de la roca que s'havia fet anteriorment per a la creacio del criptoportic i de les estances annexes va interrompre les canalitzacions provinents de la plataforma superior, un fet que va obligar a replantejar, almenys en part, la xarxa de distribucio hidraulica. Sembla que altres reformes i edificacions -construccio d'un gran mitreu i el poste- rior tancament del portic del brag oriental de V ambulatio i del tram de portic que forma la facana del triclinium- cal portar-les al periode compres entre mitjan segle n i la pri- mera meitat del in. El tancament del brae oriental de Vambulatio es relaciona amb el recreixement de la cota d'us de Vhortus i la construccio de noves estructures hidrauli- ques per reordenar aquest gran espai obert. A Test del petit portic que forma la facana meridional del triclinium es construeix, en un moment encara per precisar, un gran edifici de planta rectangular (mesures inte- riors: 30x8,10 metres) corresponent a la gruta (spelaeum, anthrum) d'un mitreu de dimensions equiparables a les del Mitreo delle terme di Caracalla, a Roma. La gruta esta- va precedida per una cambra de planta irregular (pronaos) destinada als preparatius del banquet ritual propi d'aquest culte misteric d'origen oriental que tenia Hoc a l'interior de la gruta (Fig. 4-5). La irregularitat de la pronaos respon a la necessitat d'encaixar l'ali- □ Figura 4. Planta de les restes documentades del mitreu i planta hipotetica restituida. 220 F. Tarrats, J.A. Remola, J. Sanchez neacio del portic -que segueix l'ortogonalitat general de la vil-la- amb la del mitreu, lleugerament esbiaixada, ajustada probablement a una determinada posicio solar. De fet, el pilar mes oriental del portic (ara corredor d'acces al mitreu) queda integrat a l'interior de la pronaos per la construccio del mur occidental de tancament, en el qual s'obre una porta. En un moment posterior (dins del segle ill), els restants espais entre pilars es van clausurar tancant, almenys parcialment, el corredor d'acces. Els espais que precedeixen la gruta, comunicats a traves de portes amb escales, fan que aquesta quedi semisoterra- da, aillada en un cosmos propi i amagada als ulls dels no iniciats. Figura 5. Vista del mitreu des del noroest i des del sudest. La vil-la romana dels Munts (Altafulla, Tarragones) i Tarraco 221 La planta de la gruta s'ajusta a les caracteristiques arquitectoniques propies d'a- quests recintes de culte: planta rectangular, corredor central, banquetes (podia o prae- sepia) adossades als murs llargs amb escales per accedir a la part superior i estirar-se per menjar i aula de culte a l'extrem oposat a l'entrada. Els murs perimetrals del mitreu, probablement en opera quadrata, nan desaparegut i es conserva nomes part de les fona- mentacions {opus caementicium), els murs de limit de les banquetes (trams A'opus cae- menticium amb blocs de pedra del Medol embeguts), part del podi nord, algunes traces del paviment i una canalitzacio. En el corredor, al costat de l'acces, es va recuperar in situ una ara anepfgrafa (MNAT EM-04-2262) adossada a la banqueta meridional (Fig. 6.2); a tocar de la ban- queta oposada, es documenta l'empremta d'una altra ara. Probablement estarien dedi- cades a Cautes i Cautopates, els dadofors que acompanyen la figura de Mithra. Aproximadament a la meitat de l'eix longitudinal,5 es localitza una base de pedra -amb encaix central i restes de morter en la superffcie- per a un element no identificat (ara, escultura o relleu); a l'extrem mes proper a l'aula de culte, es troba una ara triangular sobre la coberta d'una canalitzacio que creua, en sentit transversal, el corredor. Tot i que no es conserven traces del paviment del corredor,6 les diferencies observades en els nivells preparatoris suggereixen una diferenciacio entre la meitat occidental (argila compactada), mes propera a l'entrada, i oriental (restes de morter), al costat de l'aula de culte. Aquest possible canvi en el paviment coincideix amb dues formcules en les ban- quetes, una quadrangular en el podi nord i una semicircular en el meridional. El pavi- ment hidraulic d'aquesta segona indica una relacio amb l'aigua, un element fonamen- tal en la liturgia mitraica (el bateig permetia a l'iniciat rebre el grau de Leo, el primer dels graus superiors). En el punt de contacte entre les banquetes i l'aula de culte es va documentar una canalitzacio amb dos orificis als extrems destinats a recollir liquids relacionats amb el cerimonial (aigua o sang). De l'aula de culte, tripartida, nomes es conserven les fona- mentacions. L'ambit central, en eix amb el corredor, devia estar presidit per una imat- ge que representava la tauroctonia -la mort ritual del brau per part de Mithra- de la qual no s'ha recuperat cap resta, com tampoc altres elements iconografics de marcada sim- bologia mitraica que, necessariament, devien ocupar l'espai exigit pel ritual. Tambe els banys meridionals experimenten successives ampliacions a partir del projecte original d'inicis del segle n. L'analisi superficial de les estructures visibles (no disposem de dades estratigrafiques) permet identificar dues reformes que acaben per configurar uns banys de dimensions similars als de les termes amb heliocaminus de 5. En aquest sector es van recuperar, fora del context original, un fragment d'un grup escuttoric (MNAT EM-04-2604-2) (fig. 6.1) i una altra ara anepfgrafa (MNAT EM-04-2613-1) (fig. 6.3), en fase d'estudi en aquests moments. 6. La marcada diferencia entre la lfnia de paviment que indica l'arrebossat dels frontals de les banque- tes i el conservat es diffcil d'explicar per una simple erosio. Es possible que el paviment tingues una forta simbologia mitraica que va ser sistematicament eliminada durant l'espoli de l'edifici, a finals del segle IV o inicis del V. 222 F. Tarrats, J.A. Remola, J. Sanchez vil-la Adriana (Trvoli). A aquest conjunt balnic cal afegir els banys de la platja -cons- truits probablement en el segle n per complementar els equipaments adrecats a l'oci- amb el mar com a.frigidarium. Entre l'edifici de banys i el mitreu hi havia possiblement un espai descobert que podria haver estat dedicat a palestra. Una atribucio diffcil, pero, de comprovar, atesa la profunda alteracio d'aquest sector com a conseqtiencia dels tre- balls agricoles posteriors. En definitiva, la vil-la del segle n, amb les reformes que es produeixen tant en aquest segle com en la primera meitat del segtient, es un magmfic exemple de vil-la senyorial adrecada a l'oci i al lleure. Tot i no coneixer el propietari anterior, sabem que a mitjan segle n, la propietat estava en mans de Caius Valerius Avitus, enviat per l'emperador Antom Pius a Tarraco i duumvir d'aquesta ciutat. L'arquitectura de l'e- difici expressa decididament aquella voluntat de servir com a escenari de les activi- tats que, segons Plini el Jove, distingeixen els de la seva posicio social:7 llevar-se vers l'hora primera, meditar, fer obrir les finestres, dictar a l'escrivent; a l'hora quarta o cinquena passejar, meditar i dictar; passejar en vehicle, dormir, passejar, declamar, passejar, untar-se, fer exercici, banyar-se, sopar amb un lector, escoltar el comediant o el lirista, passejar amb els seus, conversar; esporadicanient cacar i atendre els maso- vers, activitats ambdues per les quals no demostra un interes excessiu, especialment la segona.8 En aquest context s'insereixen el poc conegut nucli central de la vil-la -en la plata- forma superior, aprofitant una esplendida panoramica visual del tram de costa fins a Tarraco-, el gran jardf central situat als seus peus i Vambulatio que mena al gran edifi- ci de banys situat al sud passant per l'ampli triclinium obert a Yhortus i l'acces al mitreu. Tambe els banys de la platja s'integren en aquest circuit ludic basat en els pla- ers del bany i del banquet (convivium) que juntament amb la lectura, l'escriptura, les discussions filosofiques, el passeig, la contemplacio, la visita d'amics i familiars i la cacera ocupaven el temps lliure de les classes benestants. En paraules de P. Zanker "La villa divenne il palcoscenico di un nuovo stile di vita del tempo libera {Votium)" (P. Zanker 1993,23). I per aixo calia un escenari adequat com la vil-la que Plini posseia en terres d'Etruria i que descriu en la seva carta a C. Plinius Domitio Apollinari (Plini el 7- "[1] iQue fa Comum, delfcies teves i meves? iQue fa la teva amenfssima possessio? iQue fa aquella porxada sempre primaveral? iQue fa el platan ombrosfssim? iQue fa el rec verd i gemat? iQue fa l'estany al seu dessota, amatent a acollir-lo? iQue fa aquella avinguda a la vegada suau i ferma? iQue fa aquell bany que el sol omple i envolta? iQue fan aquells triclinis plens de gent, i aquells altres on entren comptades per- sones? iQue fan les estades diiirnes i nocturnes? ^Et retenen i se't parteixen a estones? [2] <^0 be, com solies, per tal d'administrar la hisenda familiar, emprens frequents excursions? Si aquestes coses et retenen, ets felic i benaurat; si altrament, 'un de tants'. [3] ^Per que no deixes per als altres -ja n'es temps - les tasques humils i mesquines, i no et dones als estudis en aquest recer pregon i platxerios? Aquest sigui el teu afer, aquest el teu desvagament, aquest el teu treball, aquest el teu repos. En aixo siguin esmercades les teves vetlles; en aixo sigui esmercat encara el teu nom." C. Plinii caecilii secvndi epistvlarvm liber primus, 36, C. Plinius Caninio Rufo suo s. (text i traduccio de Marcal Olivar, col-leccio 'Escriptors llatins', Fundacio Bernat Metge, Llibres I-IV, vol. I, Barcelona, 1927) 8. C. Plinii caecilii secvndi epistvlarvm liber nonvs,3,C. Plinius Fusco suo s. (text i traduccio de Marcal Olivar, col-leccio 'Escriptors llatins', Fundacio Bernat Metge, Llibres V-IX, vol. II, Barcelona, 1927). La vil-la romana dels Munts (Altafulla, Tarragones) i Tarraco 223 Figura 6.1. Fragment de grup escultdric (MNAT EM-04-2604-2), 2. Ara anepigrafa (MNATEM-04-2262), 3. Ara anepigrafa (MNAT EM-04-2613-1). 224 F. Tarrats, J.A. Remola, J. Sanchez Jove, Ep. V, 6): "[15] (...) L'edifici es compost de diverses estances, i adhuc d'un atri construit a la faiso antiga. [16] Davant del portic hi ha una terrassa dividida i separada en diversos erols per murs de boix, des d'aqm s'esten en declivi una catifa d'herbei, on hi ha, retallades en boix, figures d'animals posades, simetricament, l'una enfront de l'altra. A peu pla hi ha una extensio d'acant, suau i gairebe diria liquid, [17] la qual volta un passeig enclos entre arbres de verdor perenne, molt junts i tallats diversament; alia hom troba una avinguda circular (...) [19] Al capdavall del portic s'esten un tricli- ni: les seves portes donen a l'extrem de la terrassa i als prats llunyans, i a una gran extensio de les gleves. Per una de les seves finestres hom veu de costat la terrassa i la part sortint de la vil-la, i per l'altra els boscatges i la cima dels arbres adjacents a la pista d'equitacio. [20] Vers la part mitjana del portic, un departament una mica enfonsat volta una clastreta ombrejada per quatre platans. Enmig d'ells l'aigua brolla d'una pica de marbre, i rega d'un suau ruixim els platans i els arbrissons que creixen sota els platans." En definitiva, un Hoc on "jo m'hi refaig en cos i en esperit; car exercito l'esperit en l'es- tudi i el cos en la cacera" (Ep. V, 6, 45). Cap dels ambits i sectors coneguts de la vil-la d'aquest moment pot ser clarament relacionat amb l'activitat productiva, be perque es troba en indrets encara no explorats del jaciment o be perque es desenvolupaven en altres edificacions integrades en el fun- dus, segregades del nucli principal. La vil-la romana del Moro (Torredembarra), per exemple, a poc mes de 2,5 quilometres, construida en epoca juliclaudia o flavia inicial sobre les restes d'un primer edifici de la segona meitat del segle i aC, podria haver tin- gut una relacio amb la vil-la dels Munts que, en aquest moment, desconeixem. Sense oblidar que en el subsol del nucli medieval d'Altafulla i en el seu entorn immediat, especialment en la vessant oriental del turo d'Altafulla, es coneixen restes arqueologi- ques relacionades amb l'activitat agricola (dolia, diposits...) compatibles cronologica- ment amb les fases d'ocupacio dels Munts. A l'igual que la vil-la romana dels Munts, Tarraco assoleix el seu moment de maxi- ma esplendor i desenvolupament urbamstic durant el segle n. Es la Tarraco que van contemplar el poeta africa P. Annius Florus a inicis del segle n i l'emperador Adria durant la seva estada a la ciutat, l'hivern del 122/123 dC, on va celebrar una assemblea amb delegats de les provmcies hispanes. Una profunda i amplia transformacio urbams- tica que, seguint l'eix longitudinal del turo tarragom, creava un perfil arquitectonic terrassat culminat pel recinte de culte, una escenografia esglaonada dissenyada per ser contemplada des dels peus, davant de la bocana del port. L'evidencia arqueologica indica l'abandonament, a finals del segle in, d'importants infraestructures urbanes, com el col-lector del carrer d'Apodaca, i de sectors dinamics de la ciutat, com ara l'extrem occidental del barri portuari. Referint-se a aquest mateix periode, els historiadors dels segles iv i v recorden que cap al 260 dC, la ciutat i el seu entorn van patir les conseqtiencies de les incursions germaniques (germani,francorum gentes). En aquestes fonts s'esmenta l'ocupacio (expugnaverunt, Eutropi IX, 8, 2; expugnata est, Eusebi-Hieron, Chron. ad. a. 264), la destruccio i el quasi saqueig (vas- tato ac paene direpto, Aureli Victor, Caes., 33, 3) i la destruccio i ruina (urbium minis parvae et pauperes sedes, Orosi VII, 22, 8) de Tarraco. Tambe a partir d'Aureli Victor sabem que una part dels atacants es va dirigir a Africa amb les naus capturades al port, La vil-la romana dels Munts (Altafulla, Tarragones) i Tarraco 225 mentre que la resta va romandre en el territori peninsular durant, segons Orosi, dotze anys (VII, 41, 2). Resulta suggerent -pero ara com ara indemostrable- pensar en una relacio entre els nivells de destruccio del suburbi portuari (incloent-hi els magatzems i les luxoses domus suburbanes) extramurs, mes assequible per un contingent barbar no preparat per escometre amb rmnimes garanties d'exit el setge d'una ciutat fortificada. De tota manera, les dificultats per mantenir els nivells de qualitat urbana devien haver comencat, molt probablement, amb anterioritat. Pero, malauradament, l'evidencia ffsi- ca detectable a partir de l'analisi arqueologica no es prou acurada per caracteritzar deta- lladament processos llargs de transformacio que resten emmascarats sota una falsa apa- renca de continuisme. Aquesta situacio regressiva es prolonga al llarg d'una bona part del segle iv, peri- ode en el qual l'antic barri portuari es destina a activitats funeraries i d'aprofitament de materials constructius, mentre que la part residencial intramurs sembla experimentar un gradual proces d'abandonament. No sera fins a finals d'aquest segle o inicis del v quan es detecten nous indicis d'activitat urbamstica que suposen la transformacio de grans sectors urbans (part alta) i suburbans (barri portuari) amb la represa de l'activitat edilf- cia sota criteris i models manifestament allunyats dels precedents. Els Munts i Tarraco en epoca tardoantiga Pels volts del darrer quart del segle ill, el brae nord de Vambulatio i les estances annexes pateixen un incendi que, malgrat les poques dades fiables de que disposem, sembla que podria haver afectat, tambe, la resta del nucli central de la vil-la. Les exca- vations dels anys noranta del segle xx van permetre identificar les evidencies de l'in- cendi, incloent-hi un cadaver practicament carbonitzat que portava un cartutx de mone- des,9 i dels nivells d'enderroc que progressivament es van formar (Tarrats el alii, 1998 i 2000). Sobre la continuitat de la vil-la a partir de finals del segle in les dades son escasses. Es possible que, profundament afectat -almenys en part- l'edifici principal, l'ocupacio es desplaces cap a altres edifications, principalment l'edifici de banys, on les excava- tions de P.M. Berges van detectar evidencies d'ocupacio posteriors amb usos distints als de la seva funcio originaria. Podrien correspondre a aquest moment (basicament, el segle iv), l'activitat de recuperacio d'elements constructius i arquitectonics reutilitza- bles documentada en el sector del brae nord de V ambulatio i la constitucio de la veina necropolis localitzada a finals del segle xx en el vessant occidental del turo, en us fins als segles vi/vii (Garcia et alii, 1999). Entre finals del segle iv i inicis del v es detecten un seguit de terraplenaments en el sector del brae nord de Vambulatio que podrien indicar una nova ocupacio de la plata- 9. El cartutx contenia sestercis d'Adria (2), Antonf Pius (2), Marc Aureli (1), Commode (1), Septimi Sever (1), Sever Alexandre (1), Maxim! (1), Gordia iii (3), Trebonia GaHus (1), Traja Deci (1), Gal-lie (1), sense determinar (1). 226 F. Tarrats, J.A. Remola, J. Sanchez forma superior aprofitant les estructures que encara romanien en peu. Amb aquesta fase, documentada estratigraficament, podem relacionar tant la necropolis esmentada ante- riorment com els materials ceramics i metal-lies dels segles v, vi i vn recuperats, sense una referenda precisa, en les excavacions dels anys seixanta i setanta del segle passat (Otina, 2005). Potser una part d'aquest conjunt practicament descontextualitzat podria associar-se a les evidencies d'ocupacio tardana documentades per P.M. Berges en dis- tints sectors del jaciment: l'edifici de banys meridional i el "diposit Castel". A Tarraco, despres d'un segle iv caracteritzat, arqueologicament, per l'abandona- ment del suburbi portuari i el col-lapse d'importants infraestructures urbanes, a inicis del segle v es detecta una represa de l'activitat constructiva evidenciada per la trans- formacio dels grans recintes publics de la part alta (recinte de culte, placa de represen- tacio i circ) en el centre de la ciutat tardoromana i visigoda. Tambe en la periferia de l'abandonat suburbi portuari, vora el riu, es desenvolupa a partir d'inicis del segle v un nou urbanisme, mes irregular i dispers, al costat d'una area eclesiastica presidida per dues basfliques, una de les quals martirial i relacionada amb la necropolis del Francolf. En els darrers anys s'han pogut excavar, parcialment, en el sector mes proper a la desembocadura del riu, diverses domus dotades de petits banys privats -una de les quals se superposa a una petita area d'enterrament del segle iv- que perduren fins a un moment indeterminat del vi avancat o del vn. La intensa activitat adrecada a la definicio d'un model urba adaptat a les cir- cumstancies historiques que caracteritzen l'Antiguitat Tardana en el segle v coincideix amb un significatiu increment de les importacions que denoten una reactivacio portua- ria potser lligada al fet de ser Tarraco la capital de l'unic territori hispa en mans de rim- peri d'Occident fins a la seva desaparicio formal (476 dC). En aquest context de recu- peracio podria inserir-se la vil-la romana de Centcelles (Constanti), un magmfic exem- ple de gran vil-la senyorial de l'Antiguitat Tardana situada al costat de la via que con- duia cap a Lleida i l'interior peninsular, un eix de comunicacio que mante, tambe en aquest periode, una indiscutible importancia estrategica. A partir d'epoca visigoda, Tarracona queda allunyada dels principals centres de deci- sio de la nova realitat polftica (Tolosa, Toletum i Barcinona) pero mante un cert caracter urba per la presencia de l'arquebisbe primat d'Hispania fins a inicis del segle vm. BlBLIOGRAFIA M. Del Amo (1981), "Aportacion al estudio de las canteras romanas en la zona arque- ologica de Els Munts". Estudis Altafullencs 5, Altafulla, 5-25. A. Balil (1957) Las invasiones germdnicas en Hispania durante la segunda mitad del siglo III d. de J. C, Cuadernos de Trabajos de la Escuela Espanola de Historia y Arqueologfa en Roma IX, Roma Balil, A. (1980) "Sobre el tesorillo de Antoninianos de Altafulla (Tarragona)". Acta Numismatica IX, Barcelona, 97-99. Berges, P.M. (1970a) "Las ruinas de «Els Munts» (Altafulla, Tarragona)". Information Arqueologica 3 (septiembre-diciembre de 1970), Barcelona, 81- 87. La vil-la romana dels Munts (Altafulla, Tarragones) i Tarraco 227 Berges, P.M. (1970b) "Organization de las ruinas y museo monografico de «Els Munts» (Altafulla, Tarragona)". Actas de la III Asamblea de Instituciones de Cultura de las Diputaciones Provinciates (Barcelona, 1968), 309-315. Berges, P.M. (1971) "Informe sobre «Els Munts»". Boletin Arqueologico, Fasc. 105- 112 (1969-1970), Tarragona, 140-150. Berges, P.M. (1977) "Nuevo informe sobre els Munts". Estudis Altafullencs 1. Tarragona, 27- 47. Carrete, J.M.; Keay, S.; Millett, M. (1995) A roman provincial capital and its hin- terland. The survey of the territory of Tarragona, Spain, 1985-1990. Ann Arbor. Codex (1999) Memdria de les actuacions arqueoldgiques efectuades a la vil-la romana dels Munts (Altafulla, Tarragones), Anys 1995-1998. Memoria d'excavacio inedita. Codex (2000) Memdria de la intervencio arqueolbgica realitzada a la vil-la dels Munts (Altafulla, Tarragones). Memoria d'excavacio inedita. Cumont, F. (1913) Les mysteres de Mithra. 3a edicio. Bruxelles (reedicio 1985). Dupre, X. (1984) "Els Munts". Arqueologia 83, Madrid, 189. Dupre, X. (1994) L'arc romd de Berd (Hispania Citerior). Barcelona. Dupre, X. (ed.) (2004) Tarragona, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, 'Las capi- tales provinciales de Hispania' 3, Roma Garcia, M.; Macias, J.M.; Teixell, I. (1999) "Necropoli de la vil-la dels Munts". Del romd al Romanic. Histdria, art i cultura de la Tarraconense mediterrdnia entre els segles TV i X. Barcelona, 278-279. Gros, P. (2001) L'architecture romaine, 2. Maisons, palais, villas et tombeaux. Paris. Hmnells, J. R. (a cura di) (1993) Studies in Mithraism. Proceedings of the Rome con- ference 1990. Roma. Koppel, E. M. (1992) "El escudo de la villa de «Els Munts» (Tarragona)". Madrider Mitteilungen 33, 133-144, Tafel 21-23. Koppel, E. M. (1993) "La escultura del entorno de Tarraco: las villae". Actas de la I Reunion sobre Escultura Romana en Hispania, 221-237. Koppel, E. M. (1998) "L'escultura". Empuries 51 (1998), 220-223. Koppel, E. M. (2000) "Informe preliminar sobre la decoration escultorica de la villa romana de 'Els Munts' (Altafulla, Tarragona)". Madrider Mitteilungen 41, 380- 394, Tafel 68-77. Lopez, J. (1993) "Les termes inferiors de la vil-la romana dels Munts". Utilitzacio de Vaigua a les ciutats romanes. Tarragona, p. 57-80. (Documents d'Arqueologia Classica; 0) Marot, T. (1998) "El conjunt de sestercis del segle III". Empuries 51 (1998), 218-220. Merkelbach, R. (1984) Mithras. Konigstein. Morera, E. (c. 1910) Geografia General de Catalunya. Volum 4: Provincia de Tarragona (F. Carreras Candi, dir.). Barcelona [s.d., circa 1910]. Navarro, R. (1979) Los mosaicos romanos de Tarragona. Tesi doctoral inedita, Universitat de Barcelona, Barcelona. Otina, P. (2002) "Los materiales lapfdeos de la villa de Els Munts (Altafulla)". Butlleti Arqueolbgic, Epoca V, num. 24 (2002), 111-130. Otina, P. (2005) La vil-la romana dels Munts (Altafulla). Excavacions de Pedro Manuel Berges Soriano. "Biblioteca Tarraco d'Arqueologia" 1, Tarragona. Pavia, C. (1999) Guida dei mitrei di Roma Antica, Dai misteriosi sotterranei Delia Capitate Oro, Incenso e Mitra. Roma. 228 F. Tarrats, J.A. Remola, J. Sanchez Roda, I. (1970) "Lucius Licinius Secundus, liberto de Lucius Licinius Sura". Pyrenae 6, Barcelona, 167-183 + 2 lamines. Ruiz de Arbulo, J. (2002) "La fundacion de la colonia Tarraco y los estandartes de Cesar". Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania, Valencia, 137-156. Sanchez Real, J. (1949a) "Noticiario. Descubrimientos recientes". Boletin Arqueologico, Epoca IV, Fasc. 26-28 (abril-desembre de 1949), Tarragona, 224-225 + Lam. I-II. Sanchez Real, J. (1949b) "Importantes hallazgos arqueologicos entre Altafulla y Torredembarra". Diario Espahol de Tarragona (07/06/1949), p. 6 [reproduit, amb el tftol "Los restos de Senna", a Sanchez Real 1971, 155-158]. Sanchez Real, J. (1949c) "Consideraciones arqueologicas. Palfuriana - Senna". Diario Espahol de Tarragona (08/06/1949), p. 6 [reproduit, amb el tftol "Palfuriana - Senna", a Sanchez Real 1971, 159-161]. Sanchez Real, J. (1971) Los restos romanos de «Els Munts» (Altafulla, Tarragona). Tarragona. Tarrats, F. (2003) "La terra sigillata i les primeres fases d'ocupacio de la vil-la roma- na dels Munts (Altafulla, Tarragones)". Revista d'Arqueologia de Ponent, 13, 315- 335. Tarrats, F.; Macias, J. M.; Ramon, E.; Remola, J. A. (1998) "Excavacions a l'area residencial de la vil-la romana dels Munts (Altafulla, Tarragones)". Empuries 51 (1998), 197-225. Tarrats, E; Macias, J. M.; Ramon, E.; Remola, J. A. (2000) "Nuevas excavaciones en el area residencial de la villa romana de 'Els Munts' (Altafulla, Ager Tarraconensis), estudio preliminar". Madrider Mitteilungen 41, 358-379, Tafel 64- 67. Turcan, R. (2000) Mithra et le mithriacisme. Paris. Ulansey, D. (1991) The origins of the Mithraic Mysteries. Oxford. Vermaseren, M. J. (1956-1960) Corpus inscrptionum et monumentorum religionis Mithriacae. I-II, The Hague. Vermaseren, M. J. (1963) Mithras, the secret God. London. Zanker, P. (1993) Pompei. Societa, immagini urbane e forma dell'abitare. Torino.