Iberian Epigraphy

It is well known that there are certain Iberian lexemes which appear exclusively on a given type of object or medium. This has led many authors to semantically relate these lexemes with the object, or, at least, with the use of such object (gift, tomb, offering...). This study advances the current state of the question and attempts to go further and reveal potential external linguistic relations. The link between lexeme and object also bolsters the thought that certain texts were of a type that were spoken, as is the case of other contemporary epigraphic traditions.

És ben conegut que hi ha certs lexemes ibèrics que apareixen exclusivament sobre un determinat tipus d'objecte o suport, cosa que ha comportat que molts autors hagin relacionat semànticament aquests lexemes amb l'objecte, o, si més no, amb l'ús que es va fer de l'objecte (regal, tomba, ofrena...). En aquest treball s'exposen les relacions fins ara proposades, intentant anar més enllà tot exposant possibles relacions lingüístiques externes. La relació entre lexema i objecte habilita a la vegada que es pugui proposar que alguns dels textos on es troben van ser de tipus parlant, tal com va succeir en altres tradicions epigràfiques coetànies.

Una cerámica hallada en el siglo XIX en Tarragona, que contiene signos
pintados y que había recibido escasa atención, constituye el primer caso
conservado en Cataluña de pseudo-escritura, realizada en un momento de
contacto entre las tradiciones epigráficas ibérica y latina.

The pulpose of this work is to analyze the problem of the falsification in lberian Epigraphy, taking on account the following elements: epigraphical support, chronology, issue of the insuiptions, the criteria suspicionis, the technic of construction and the finctionality of this kind of epigraphical texts. 1. La crítica de la autenticidad de las inscripciones y la detección de las falsificaciones epigráficas son aspectos íntimamente relacionados que marcan de manera decisiva el nacimiento y desarrollo de la Epigrafía como disciplina científica, claramente diferenciada ya del mero afán coleccionista y anticuario. La tarea de desenmascarar tales leyendas espu-rias es casi siempre problématica, por cuanto la variedad de técnicas, de procesos de interrelación y de condiciones en que se nos presentan com-pone un panorama complejo, cuya elucidación requiere del estudioso, a más de una sólida formación, un talante casi detectivesco y una rigurosa imparcialidad.

The text of this new rock inscription is urdalike, which contains the urdal nucleus and the ike morpheme. The condition of urdal as a divinity was already assumed by its repeated documentation, nine times in the shelter of the Tarragón (Losa del Obispo, Valencia) and by the possible relation with the Vascone zoomorphic divinity VRDE ('pig' / 'wild boar'). This relationship is reinforced by the fact that the ending in -al is characteristic of some of the best candidates for divinities in La Cerdanya rock inscriptions, such as tikanal (tikan + al), which makes it possible to consider the existence in Iberian of the form *urde. In addition, this new inscription makes the relationship between urdal and the Vascone divinity VRDE more likely, due to the geographical proximity of La Cerdanya to the Vasco-Aquitanian area. From a morphological point of view, the documentation of the morph (i)ke behind a plausible divinity is significant, as it would reinforce the hypothesis that it is functionally equivalent to the morph (i)ka, already documented behind teleuś in Oceja and confirm the hypothesis that in the Iberian language it had a similar function to that of the dative, usually represented by e and er morphemes, who are the most frequently appearing accompanying the best candidates for divinities.
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________-

El text d’aquesta nova inscripció rupestre és urdalike, que conté el nucli urdal i el morfema ike. La condició de divinitat d’urdal ja era suposada per la seva documentació repetida nou vegades a l’abric del Tarragón (Losa del Obispo, València) i per la possible relació amb la divinitat zoomorfa vascona VRDE (‘porc’ / ‘senglar’). Aquesta relació es veu reforçada pel fet que el final en -al és característic d’alguns dels millors candidats a divinitats de les inscripcions rupestres de La Cerdanya, com tikanal (tikan + al), cosa que permet considerar plausible l’existència en ibèric de la forma *urde. A més a més, aquesta nova inscripció fa més probable la relació entre urdal i la divinitat vascona VRDE, per la proximitat geogràfica de La Cerdanya respecte de la zona vasco-aquitana. Des del punt de vista morfològic, es significativa la documentació del morf (i)ke darrera d’una plausible divinitat, ja que reforçaria la hipòtesi que el considera funcionalment equivalent al morf (i)ka, ja documentat darrera de teleuś a Oceja i confirmaria la hipòtesi que a la llengua ibèrica tenia una funció similar a la del datiu, representat normalment pels morfs e i er, que són els que més apareixen acompanyant als millors candidats a divinitats.
________________________________________________________________________________________________________________________________________
Le texte de cette nouvelle inscription rupestre est urdalike, qui contient le noyau urdal et le morphème ike. La condition de divinité d’urdal était déjà assumée par sa documentation répétée neuf fois à l’abri du Tarragón (Losa del Obispo, Valence) et par la possible relation avec la divinité zoomorphe vascone VRDE (« porc » / « sanglier »). Cette relation est renforcée par le fait que le final -al est caractéristique de certains des meilleurs candidats à être des divinités des inscriptions rupestres de la Cerdagne, telles que tikanal (tikan + al), ce qui permet de considérer l’existence en ibère de la forme *urde. De plus, cette nouvelle inscription rend plus probable la relation entre urdal et la divinité vascone VRDE, en raison de la proximité géographique de la Cerdagne et de la zone vasco-aquitaine. Du point de vue morphologique, la documentation du morphème (i)ke derrière une plausible divinité est significative, car elle renforcerait l’hypothèse selon laquelle elle est fonctionnellement équivalente au morphème (i)ka, déjà documenté derrière teleuś à Osséja et confirme l’hypothèse selon laquelle, dans la langue ibère, elle aurait une fonction similaire à celle du datif, normalement représenté par les morphèmes e et er, qui sont ceux qui apparaissent accompagnant les meilleurs candidats à divinités.

_________________________________________________________________________________________________________________________________________________
El texto de esta nueva inscripción rupestre es urdalike, que contiene el núcleo urdal y el morfema ike. La condición de divinidad de urdal ya era supuesta por su documentación repetida nueve veces en el abrigo del Tarragón (Losa del Obispo, Valencia) y por la posible relación con la divinidad zoomorfa vascona VRDE ( 'cerdo' / 'jabalí') . Esta relación se ve reforzada por el hecho de que el final en -al es característico de algunos de los mejores candidatos a divinidades de las inscripciones rupestres de La Cerdanya, como tikanal (tikan + al), lo que permite considerar plausible la existencia en ibérico de la forma *urde. Además, esta nueva inscripción hace más probable la relación entre urdal y la divinidad vascona VRDE, por la proximidad geográfica de La Cerdanya respecto de la zona vasco-aquitana. Desde el punto de vista morfológico, es significativa la documentación del morfo (i)ke detrás de una plausible divinidad, ya que reforzaría la hipótesis de que lo considera funcionalmente equivalente al morfo (i)ka, ya documentado detrás de teleuś en Oceja y confirmaría la hipótesis de que en la lengua ibérica tenía una función similar a la del dativo, representado normalmente por los morfos e y er, que son los que más aparecen acompañando a los mejores candidatos a divinidades.

A escrita apresenta-se com frequência, no Sudoeste peninsular, em suporte pétreo que assume habitualmente a forma de estela. Ainda
que esta particularidade não se verifique em todos os casos, parece claro que tal se verificou na maioria, associando-se funcionalmente a contextos funerários. Estes monumentos, que marcam os espaços sepulcrais constituem um elemento muito peculiar desses espaços e introduzem neles uma realidade figurativa, que aqui se analisa. Em raros casos, os monumentos são historiados, conjugando escrita com representações pouco complexas, cuja interpretação suscita, por vezes, alguma controvérsia. Mas os próprios textos, na sua
configuração, distribuição no suporte e enquadramento, constroem uma imagem que se apresenta como um elemento figurativo relevante. As diferentes estratégias usadas pelos produtores destes monumentos constituem igualmente objecto de análise neste contributo.
Palavras chave: Estelas do Sudoeste. Escrita do Sudoeste. Iconografia.
Organização Textual. Técnica Epigráfica.

EPIGRAPHY AND IMAGE IN THE INSCRIBED STELES OF SOUTHWESTERN IBERIA
Abstract: Ancient scripts in South-western Iberia are normally carved
in local stone and usually have a stelae shape. Although this particularity is not confirmed in all cases, it seems clear that this was verified in the most part, associating functionally to funerary contexts. These monuments, which mark sepulchral spaces, constitute a very peculiar element of these spaces and introduce them into a figurative reality which is analysed here. In rare cases, the monuments are historicized, combining writing with little complex representations, whose interpretation sometimes provokes some controversy.
But the texts themselves, in their configuration, distribution in the support and framing, construct an image that presents itself as a relevant figurative element. The different strategies used by the producers of these monuments are also examined in this contribution.

Keywords: Southwestern Steles. Southwestern Script. Iconography.
Text Layout. Epigraphic Technic.

The identification of the dual system of the Celtiberian script was carried out in 2004 as a result of the revision of the dual system of the north-eastern Iberian script, which implied the change of value of some variants of the bo sign that became complex variants of the ta sign. In these last fifteen years various works have consolidated their existence, but they have also brought up certain apparent contradictions between Iberian and Celtiberian epigraphic practices regarding the use of the dual system. In this paper I will review some of these questions from the experience of the study of the Iberian dual system and from a fundamentally palaeographic point of view. Some of the topics analysed will be the confusion that still exists between some variants of ta sign, such as variants of the bo sign in Cortono's bronze, the distinction of simple and complex variants of the ke sign in Luzaga's bronze and the role of the variants of the ti and to sign at the origin of the western Celtiberian script and that of the m sign at the origin of the eastern Celtiberian script.
______________________________________________________________________________________________________________________________
La identificación del sistema dual de la escritura celtibérica se realizó en 2004 como consecuencia de la revisión del sistema dual de la escritura ibérica nororiental, que implicaba el cambio de valor algunas variantes del signo bo que pasaban a ser variantes complejas del signo ta. En estos últimos quince años diversos trabajos han consolidado su existencia, pero también han hecho aflorar ciertas aparentes contradicciones entre las prácticas epigráficas ibéricas y celtibéricas referentes al uso del dual. En este trabajo revisaré algunas de estas cuestiones desde la experiencia del estudio del sistema dual ibérico y desde un punto de vista fundamentalmente paleográfico. Algunos de los temas analizados serán la confusión aún existente entre algunas variantes de ta, como variantes de bo en el bronce de Cortono, la distinción de las variantes simples y complejas del signo ke en el bronce de Luzaga y el papel que juegan las variantes del signo ti i to en el origen de la escritura celtibérica occidental y la del signo m en el origen de la escritura oriental.
______________________________________________________________________________________________________________________________
La identificació del sistema dual de l'escriptura celtibèrica es va realitzar el 2004 com a conseqüència de la revisió del sistema dual de l'escriptura ibèrica nord-oriental, que implicava el canvi de valor d’algunes variants del signe bo que passaven a ser variants complexes del signe ta. En aquests darrers quinze anys diversos treballs han consolidat la seva existència, però també han fet aflorar certes aparents contradiccions entre les pràctiques epigràfiques ibèriques i celtibèriques referents a l'ús del dual. En aquest treball revisaré algunes d'aquestes qüestions des de l'experiència de l'estudi del sistema dual ibèric i des d'un punt de vista fonamentalment paleogràfic. Alguns dels temes analitzats seran la confusió encara existent entre algunes variants de ta, com a variants de bo al bronze de Cortono, la distinció de les variants simples i complexes del signe ke al bronze de Luzaga i el paper que juguen les variants del signe ti i to en l'origen de l'escriptura celtibèrica occidental i la del signe m en l’origen de l'escriptura oriental.

En este trabajo se propone una lectura alternativa para la leyenda de los plomos monetiformes hallados en la mina del Maderero (Almodovar del Río, Córdoba) para los que se acepta normalmente la lectura okanaka, que se supone que habrían sido emitidos por la ciudad turdetana de Κάνακα (Ptol. 2, 4, 12), localizada habitualmente bien en Alcolea del Río (Sevilla), si se correspondiera con Canama (Plin. 3, 11) / Canania (CIL II, 1074), o bien en Puebla de Guzmán (Huelva). Los problemas paleográficos que presenta la lectura tradicional me han llevado a proponer la lectura alternativa sabora, que aún sin estar libre de problemas, presenta una mayor coherencia paleográfica. La nueva lectura permitiría proponer que la responsable de la emisión de los plomos fuese otra ciudad turdetana, la Sabora estipendiaria del conventus astigitanus (Plin. 3, 12), localizada tradicionalmente en el Cerro de Sabora (Cañete la Real, Málaga), aunque los últimos estudios la sitúan en Castillejos de Teba (Teba, Málaga).

En aquest treball es proposa una lectura alternativa per a la llegenda dels ploms monetiformes trobats a la mina del Maderero (Almodovar del Río, Còrdova) pels quals s'accepta normalment la lectura okanaka, que se suposa haurien estat emesos per la ciutat turdetana de Κάνακα (Ptol. 2, 4, 12), localitzada habitualment bé a Alcolea del Río (Sevilla), si es correspongués amb Canama (Plin. 3, 11) / Canania (CIL II, 1074), o bé amb Puebla de Guzmán (Huelva).  Els problemes paleogràfics que presenta la lectura tradicional m'han portat a proposar la lectura alternativa Sabora, que tot i no estar lliure de problemes, presenta una major coherència paleogràfica. La nova lectura permetria proposar que la responsable de l'emissió dels ploms fos una altra ciutat turdetana, la Sabora estipendiària del conventus Astigitanus (Plin. 3, 12), localitzada tradicionalment al Cerro de Sabora (Cañete la Real, Màlaga), tot i que els darrers estudis la situen als Castillejos de Teba (Teba, Málaga).

De la dotzena d’esgrafiats identificats a les excavacions de Montbarbat en el període 1987-2013, cinc són amb seguretat inscripcions ibèriques:. una base d'escif de ceràmica grisa,  una base d’una ceràmica negra mat, una petita pedra d’obsidiana, una gerreta bitroncocònica de ceràmica grisa i un fragment de paret d'àmfora ibèrica. Desgraciadament, es tracta d’inscripcions molt curtes, fragmentades i en general de lectura i interpretació poc clara. Tot i així, paleogràficament, la presència de variants complexes i la cronologia general del jaciment, destruït a principis del s. III aC, fa plausible pensar de que es tracta d’inscripcions duals.

Actualment, el corpus de roques inscrites a la Cerdanya arriba a les quaranta-quatre. Vint-i-nou a Oceja, tres a Er, quatre a Ger, tres a Guils, dues a La Tor de Querol, dues a Bolvir i una a Enveig. Aquesta exuberància d’inscripcions rupestres ibèriques a la Cerdanya contrasta amb la migradesa d’inscripcions sobre altres suports, ja que només es coneixen quatre inscripcions i totes curtes i amb problemes de lectura i interpretació. Entre les inscripcions rupestres de la Cerdanya cal destacar l'existència de quatre abecedaris ibèrics, potser cinc. Respecte el seu contingut, probablement una gran part siguin votives. El arguments favorables a aquesta interpretació són la presència d’abecedaris, típics de contextos sacres, l’ús de lèxic prèviament considerat votiu, com neitin iunstir, les petites dimensions dels signes que les inhabiliten com a inscripcions públiques, l’ús de formules repetitives i la continuïtat de culte en èpoques posteriors a les mateixes roques, tant en època romana, com posteriors.

The analysis of the variants with double mark characteristics of the triple system, the
supercomplex variants, indicates that it is not possible to generalize the use of this system to all the dental and velar syllabic signs, since for some of them the existence of the supercomplex variant is not even detected. Therefore, the triple system detected for ka and ke was probably an inherited characteristic, which would explain the existence of supercomplex variants in other signs, only as a relic. The fact that the supercomplex variants are also detected in Turdetan script, such as that of the sign ka, would also have as a more economic explanation that in both cases were an inherited feature from the original Palaeohispanic script, where it could be a general feature, rather than a double independent innovation.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L'anàlisi de les variants amb doble marca característiques de sistema trial, les variants supercomplexes, indica que no és possible generalitzar l'ús d'aquest sistema a tots els signes sil·làbics dentals i velars, ja que per a alguns d'ells no es detecta ni tan sols l'existència de la variant supercomplexa. Així doncs, el sistema trial detectat per ka i ke probablement fos una característica heretada, el que explicaria l'existència de variables supercomplexes en altres signes, només com una relíquia. El fet que a l'escriptura turdetana es detectin també variants supercomplexes, tindria com a explicació més econòmica que en ambdós casos fos una característica heretada de l'escriptura paleohispànica original, on sí podria ser general, més que una doble innovació independent.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El análisis de las variantes con doble marca características del sistema trial, las variantes supercomplejas, indica que no es posible generalizar el uso de este sistema a todos los signos silábicos dentales y velares, puesto que para algunos de ellos no se detecta ni siquiera la existencia de la variante supercompleja. Así pues, el sistema trial detectado para ka y ke probablemente fuera una característica heredada, lo que explicaría la existencia de variables supercomplejas en otros signos, sólo como una reliquia. El hecho de que en la escritura turdetana se detecten también variantes supercomplejas, tendría como explicación más económica que en ambos casos fuera una característica heredada de la escritura paleohispánica original, donde sí podría ser general, más que una doble innovación independiente.

La major part de les inscripcions ibèriques indigetes són esgrafiats sobre vasos ceràmics. Les ceràmiques àtiques són el grup més nombrós, dues de les quals són les inscripcions ibèriques més antigues, una d’Ullastret, de figures negres tardanes, de mitjan segle V aC, que va aparèixer sota l’estrat de fonamentació de la muralla, i una altra de Pontós, que va aparèixer a l’estrat d’enderrocament de l’edifici singular datada de finals del segle V aC. Les inscripcions sobre pedra també estan ben representades, com una d’Ullastret, que pot ser una de les més antigues d’aquesta tipologia, del segle IV aC, tot i que la majoria procedeixen d’Empúries i corresponen als segles II-I aC. Entre les làmines de plom, en destaquen una d’Ullastret i la de Castell (Palamós)per la seva longitud. La resta d’inscripcions corresponen a objectes diversos, com la fusaiola de Vilademuls i l’objecte de plom aparegut recentment al fossat d’Ullastret. A més, cal destacar les emissions monetàries de la seca d’undikesken, que reflecteix el nom col·lectiu, probablement format a partir del topònim undike.

Contribution à l’exposition « Mémoires de Pierres. Les gravures rupestres de Cerdagne et d’ailleurs » au Château-Musée de Bélesta. Dans cette section sont présentés de manière très synthétique les quelques exemples d'inscriptions rupestres latines de la Cerdagne. Parmi ceux qui se démarquent une mentionne quatre individus identifiés comme quatuorvirs– scriptum · est IIII · viratum – sûrement une des premières générations de magistrats de Iulia Lybica (Llívia) dans la 2ème moitié du Ier s. av.  J.-C. Trois des quatre individus, et leurs quatre pères, portent  encore  des  noms ibères : Bella Gaisco F(ilius), Bella Bastobles F(ilius), Adinildir Betepe[r] [F(ilius)], Corneli(us). Erdoild[ir] [F(ilius)]. Seul ce dernier porte un nom latin, Corneli(us). Cette inscription confirme que les élites ibères cerretani contrôlent Iulia Lybica lorsqu’elle est devenue une ville romaine.

Contribució a l’exposició Memòries de Pedres. Els gravats rupestres de La Cerdanya i altres llocs del Castell-Museu de Bellestar. En aquest apartat es presenta de forma molt sintètica els escassos exemples d’inscripcions rupestres llatines de La Cerdanya. Entre les que destaca una inscripció d’Oceja on s’esmenten quatre individus que s'identifiquen com a quatorvirs –scriptum · est · IIII · viratum– que amb tota seguretat són una de les primeres generacions de magistrats de Iulia Lybica (Llívia)  a la  2ª meitat del s. I aC,  però  tres  dels quatre i els seus quatre pares encara porten noms ibèrics: Bella per dues vegades, Adinildir, Gaisco, Bastobles, Betepe[-] i Erdoild[ir], només un dels magistrats, Corneli(us), porta un nom llatí. Aquesta inscripció confirma que les elits ibèriques ceretanes van perpetuar el seu control sobre Iulia Lybica quan va esdevenir municipi romà.

Contribution à l’exposition « Mémoires de Pierres. Les gravures rupestres de Cerdagne et d’ailleurs » au Château-Musée de Bélesta. Dans cette section sont présentés de manière très synthétique quelques exemples significatifs d’inscriptions ibériques rupestres et la clé de leur lecture différencient l’école de l’écriture dual, la plus ancienne, de la non-dual. Parmi eux, il y a la présence de quatre alphabets qui font généralement partie des dédicaces votives aux épigraphies contemporaines. Par la nature votive probable de la plupart des inscriptions rupestres ibères, il est plausible de s'attendre à le trouver à la fois les noms des fidèles, suisebeleś et tigirsadin, par exemple, tels que les noms des divinités, artiunan et egeŕśor, par exemple. L'écriture ibère n'est plus utilisée en général à la fin du Ier siècle avant J.-C. En Cerdagne, la tradition d’écrire sur les rochers disparaît sans doute à mesure que la romanisation progresse.