Calcolítico

Recibido: 17 de agosto de 2018 / Aceptado: 02 de abril de 2019. Resumen. El presente artículo da a conocer una serie de materiales arqueológicos procedentes del yacimiento calcolítico de Piedrahíta, en la localidad de Montellano (Sevilla). Se estudian piezas óseas y de piedra tradicionalmente interpretadas como pequeños ídolos, si bien nos inclinamos a interpretarlas como representaciones humanas en gesto de oración. Dichos elementos aparecieron acompañados de una documentación arqueológica singular, consistente en industrias líticas talladas y pulimentadas, pequeños cantos rodados numéricamente muy abundantes, conchas de diversos moluscos y un lote de huesecillos de fauna quemados. Es posible que se trate de parte de un ajuar funerario, aunque no pueden descartarse otras hipótesis de tipo ritual. Palabras clave: Península Ibérica; Calcolítico; piedras betílicas; ídolos; orantes; prácticas funerarias. [en] The implored heaven. Piedrahíta's chalcolithic prayers (Montellano, Seville) and it archaeological context Abstract: This article expounds a series of archaeological materials from the chalcolithic site of Piedrahíta, located in a village called Montellano (Seville). Bone and stone pieces traditionally interpreted as small idols are analyzed deliberately, although we lean towards an interpretation of them as human representations in a motion of prayer. These elements were accompanied by a unique and remarkable archaeological documentation, defined by lithic industries carved and polished, a generous number of boulders along with shells of several dissimilar mollusks and a batch of burnt fauna bones. It could be considered part of grave goods, even though there are other ritual hypotheses that cannot be ruled out.

Apresenta-se pela primeira vez testemunho de arquitecturas domésticas de planta ortogonal no Calcolítico do território português. Trata-se de duas cabanas postas parcial ou totalmente a descoberto no povoado fortificado calcolítico do Outeiro Redondo (Sesimbra), no decurso da campanha de escavações ali realizadas, dirigida pelo signatário, em 2016.

The circular or the oval plan predominate in the domestic architecture of the first peasant societies of Portuguese Estremadura, despite the identification of a coexistence with the rectangular plan, at least during the Late Neolithic and the Chalcolithic. It is only during the Iron Age that the rectangular plan becomes predominant, which is probably due to the Phoenician presence at the time.
Building from the study of the case of the Portuguese Estremadura in Late Prehistory and Protohistory, this article presents some reflections on, beyond the chronology and the specific cultural contexts, which are the motives that lead a society to choose the round plan, the rectangular plan, or both at the same time, for its domestic constructions. Evidencing several advantages of the round over the rectangular plan, one challenges the evolutionist prejudice that considers rectangular plan constructions as being more advanced.

El yacimiento calcolítico de El Casetón de la Era, localizado en el municipio vallisoletano de Villalba de los Alcores, se enmarca dentro del denominado fenómeno de los “recintos de fosos”, ampliamente documentado en buena parte del continente europeo y más recientemente en Castilla y León. Estas líneas se centran en el estudio tipológico de la industria lítica tallada, permitiéndonos establecer algunos de los lugares de captación de la materia prima empleada en su elaboración y la gestión de la misma en el yacimiento.

The unpublished site of Los Tomillares, contains an enormous interest for research, for offering a new example in the plateau, of campaniform ceramics with excised, graffiti and boquique type Cogotas, within the set of recent prehistory in the province of Guadalajara. The
purpose, is to expand knowledge, and relations with the other peninsular cultural contexts, in the period of bronze and the transition of the bronze final-iron plateau.

The ceramic forms, as well as the environment in which they have been found, will give us the guidelines of the modes of settlement and forms of habitability of the people who populated our lands from the middle of the second millennium, until the transition to the first millennium BC.

In this article, we will deal with two key concepts for the definition of the space of a Bronze Age settlement: On the one hand microhabitat (near surroundings), and by the other Geographic information systems (GIS). The deposit under study, is located in the province of Guadalajara and has considerable dimensions, without horizontal stratigraphy for the sequential study, still, with the presence of different types and techniques of decoration in ceramics that bring us closer to a Period from the late Neolithic to Chalcolithic, which indicates that the place has a character of continuity in a large temporal period. The concepts of microhabitat and GIS tools applied to archaeology, will allow us to interpret the Peninsular interior prehistory in a more efficient way.

Durant el Neolític Antic o el Calcolític, els grups humans que freqüentaven el tram de costa comprés entre la platja de Castell i la cala Estreta van aprofitar les condicions naturals que oferia una petita cavorca situada al damunt dels cingles de cala Senià per habilitar-la i transformar-la en un hipogeu o cèl·lula funerària. Aquesta tipologia de coves naturals modificades per la mà humana van ser descrites per primera vegada per Josep Pella i Forgas l’any 1883, en el seu llibre dedicat a la història de l’Empordà. Es curiós constatar com la cova de la cala Senià, possiblement un dels sepulcres més antics del terme de Palamós, és una gran desconeguda i no ha merescut mai un estudi profund en cap publicació especialitzada d’àmbit local o comarcal. L’única bibliografía existent es redueix a un breu article publicat pels membres del GESEART en el butlletí del Centre Excursionista d’Olot de l’any 2012. Per tant, valgui aquest article per a donar a conèixer més profundament aquesta espluga prehistòrica tan curiosa

L’incendi forestal del 16 de març del 2014 va calcinar la massa forestal de tota la vessant nord de la vall de la Bell-lloc deixant nu el terreny que durant anys havia quedat cobert per la vegetació. Aquesta gran tragèdia ecològica paradoxalment va ser una bona ocasió per a historiadors i arqueòlegs, atès que va oferir l’oportunitat de poder accedir a sectors del bosc que durant dècades havien quedat impracticables posant al descobert possibles restes arqueològiques i altres elements patrimonials: antigues canalitzacions, estructures hidràuliques, preses de petits molins sense catalogar, a més de la fonamentació de masos. Però l’objecte d’aquest estudi, va molt més enrere en el temps, pretén revelar noves traces dels primers pobladors prehistòrics de la vall gràcies a l’aparició d’inscultures i gravats rupestres inèdits.